Tauler Verd 
LA PLAGA DE TALPONS ES RESISTEIX A LES GELADES (EL PAIS 10-11-2007)
Maria Gasque Garcia, 2n BCA (12-12-07)
El talpó dels prats es resisteix en proporció de plaga. Ni el foc, ni la pluja, ni les gelades, ni el verí que va reunir en junta de crisi al Govern regional fa dos mesos, ni l’arada han pogut amb ell.
El Microtus arvalis ha devastat hectàrees senceres de cultius de secà en Castella i Lleó. Agricultors i sindicats parlen de 400 a 600 rosegador per hectàrea. D’una banda, els agricultors es mostren nerviosos i desesperats, ja que en obrir llodrigueres veuen talpons amb reserves d’aliment, cosa que indueix a pensar que la població no està, ni molt menys, en declivi. D’una altra banda, la Conselleria d’Agricultura admet que els resulta molt dificultós acabar amb el rosegador; cap de les mesures preses els ha funcionat amb èxit i fins i tot algunes han arribat a empitjorar la situació.
A més, els agricultors es mostren escèptics davant les decisions preses pel govern, ja que a hores d’ara encara esperen que el comitè científic, constituït a l’estiu, prenga mesures i cada dia que passa la por augmenta davant l’amenaça de que els rosegadors no es conformen amb els camps de secà i destrossen els cultius de regadiu també.
Interessada en aquesta notícia he buscat en altres fonts i he extret les següents dades. L’any passat agricultors i científics ja detectaren el problema però aquest any la situació ha sigut més greu: 750 milions de talpons s’ han fet amos de les 200.000 hectàrees de collites de Castilla i Lleó; uns 2.5 00 individus per hectàrea.
Esta plaga, segons anuncien diverses fonts, és causada per una sèrie de malentesos i pels efectes del canvi climàtic. El Microtus arvalis o talpó camperol rosegador autòcton, vivia en les muntanyes de la meitat nord del país: la serralada Cantàbrica, els Pirineus, el Sistema Central i Ibèric però la mà humana li va proporcionat un hàbitat inesperat a finals dels setanta. On hi havia camps de secà es plantaren regadius (alfals) i el talpó, animal que principalment s’alimenta d’ herbes, descendí de les muntanyes i colonitzà bona part del vall del Duero.
Els canvis en el paisatge (per exemple, els cables d’ alta tensió) disminuïren la població de les aus rapaces, els seus depredadors. De manera que amb menjar i sense enemics, el talp es va anar apropiant dels sembrats castellans.
A més, les tècniques agrícoles tampoc van fer disminuir la seva població, ja que la política agrària comuna europea no permet que l’ arada obri solcs profunds en els horts, és a dir, les galeries dels rosegadors no es poden rompre, perquè aquests viuen baix de terra.
 El talp és un animal de comportament cíclic o dit d’una altra forma, la seva estratègia de reproducció és la r. Normalment, comença a procrear en primavera fins assolir el seu màxim a l’estiu. La població disminueix a la tardor i unes bones gelades poden delmar-lo fins a la primavera. Però hi ha cicles cada quatre o cinc anys en què el cicle no es compleix i es parla de superpoblació, tot i que les últimes que es recorden, a principis dels noranta, no adquirien les dimensions d’aquesta. Es pensa que açò és degut al canvi climàtic, ja que en 2007 vam tenir un hivern molt suau, atípic i sense gelades, que difícilment va fer pessigolles als visitants. A més, les copioses pluges primaverals, suposaren un augment de les herbes, menjar per als talpons, permetent a aquests afrontar la nova època de collites amb excel·lent salut. Gràcies a aquest fet, es va aconseguir un màxim molt important d’ explosió demogràfica dels talpons perquè en condicions òptimes, les femelles poden parir fins a onze cries i als 30 dies ja són fèrtils. No obstant això, totes les poblacions cícliques acaben baixant quan les condiciones òptimes desapareixen i s’ incrementa la resistència ambiental (el conjunt de factors limitants – factors biòtics o abiòtics que es troben en una quantitat diferent a la necessària i per tant, resulten limitants per a la vida d’una espècie- que impedeixen que una població aconseguisca el seu màxim potencial biòtic).
Algunes fonts indiquen causes diferents a les explicades fins ara. Els agricultors, principals afectats, suposen que els ecologistes han incrementat la població de talpons per augmentar la població d’ aus rapaces que ha disminuït, com he indicat abans, per culpa dels canvis en el paisatge. Alguns agricultors especulen que els talpons no són els de sempre sinó talpons de laboratori, un encreuament entre dos espècies, millor adaptades al medi.
Per tal d’acabar amb la plaga s’ han dut a terme diferents mesures. Començaren fent trampes d’ aigua. Els agricultors o be posaven una manega en una de les incomptables llodrigueres i amollaven el flux d’aigua amb el fi que l’animal sortira espaordit per un altre orifici on un altre agricultor l’ esperava amb un pal per matar-lo; o be rodejaven les seves finques de garrafes d’ aigua amb la part superior tallada i semisoterrada per què els rosegadors caigueren i s’ofegaren. En un principi van recollir fina a 1000 talpons morts diàriament però després el nombre es va reduir fins a 500.
Finalment esta mesura va resultar insuficient i les autoritats posaren en marxa una campanya en forma de verí, controlada per un grup ampli de tècnics, que no aconseguiren solucionar el problema sinó empitjorar-lo.
El verí utilitzat fou la clorofacinona, un anticoagulant que causa la mort al produir danys cardio-pulmonars i símptomes neurològics. La fitxa del producte incloïa una advertència: "No incorporar a sòls ni aqüífers", però aixó no va frenar a les autoritats.
El verí prompte tingué resultats mortals en altres rosegadors silvestres (llebres i conills), coloms, porcs senglars i aus protegides de la zona (esparvers i aguilons). A més, un informe de la Universitat de Lleó del 19 de març alertà del perill per a la salut humana si es caçaven i consumien aquests animals.
La denúncia de set associacions ecologistes i la investigació d’ un jutge per veure si s’ havia comès un delicte contra el medi ambient, va fer que les autoritats deixaren d’escampar verí. I podem donar gràcies que això va succeir, ja que posteriors anàlisis demostraren que els coloms tenien el païdor ple de verí mentre que els talpons no presentaven hemorràgies, és a dir, s’estava danyant tots els animals excepte amb el que es desitjava acabar.
Des del nou d’ agost la Junta de Castella i Lleó, sempre que les condiciones meteorològiques ho permetien (tenint en comte el risc d’ incendis), van cremar parcel·les de cereals segat infestades de talpons però els agricultors manifestaren cert escepticisme, perquè les galeries que excaven els rosegadors, com ja hem dit anteriorment, són molt profundes. Això no obstant, les autoritats continuaren amb la mesura presa, perquè l’ objectiu principal d’aquesta pràctica no era matar els talps sinó llevar-los el menjar que tenien en el camp, disminuir les condicions òptimes per veure si així disminuïa la població. S’ esperava un increment de la taxa de mortalitat, una disminució de la taxa de natalitat i en conseqüència un declivi de la població.
Però això no va succeir així, ja que, els talpons es van amagar durant el dia en mig dels matolls per a no morir calcinats i quan es feia de nit i les cremes cessaven, desenes de talpons sortien a pillardejar pels regadius i vinyes que hi havia al voltant. La seva alimentació és tant amplia que el fet de llevar-los un dels seus aliments no els va afectar el més mínim.
Les autoritats, davant del temor de què això ocorregués, posaren verí en les proximitats de les parcel·les, però en aquesta ocasió en tubs per a que el talpó tinguera accés a ell, però no la resta d’ animals. Gràcies a això es recolliren el doble de cadàvers que en dies anteriors, però igualment la plaga de talpons va resistir. Amb el nou aliment (les remolatxes) la població va tornar a augmentar en lloc de disminuir i els agricultors es plantejaren demanar la declaració de zona catastròfica.
Davant la falta d’ èxit de les mesures aplicades per les autoritats, alguns agricultors proposaren potenciar el nombre de depredadors del talpó. Alguns ecologistes tornaren a insistir en la reflexió sobre els efectes negatius que sobre la cadena tròfica havien tingut les excessives fumigacions amb verins i donaren suport a la proposta dels agricultors. Digueren que convenia frenar les batudes contra els depredadors que s’alimentaven d’aquests rosegadors (per exemple, els porcs senglars) per tal de disminuir la població i tornar l’ equilibri a l’ecosistema.
Les conseqüències de la plaga de talpons són diverses. La plaga ha afectat durament a les vinyes, ja que els talpons no sols es mengen el raïm incipient (que afecta exclusivament a la present campanya vinícola), sinó que a més es mengen la planta, cosa que pot crear problemes de futur perquè les vinyes es desenvolupen molt lentament. El talpó també ha devorat gran part de la collita de cereal i dels regadius en Castella i Lleó. Tot això suposa una pèrdua de més de 30 milions d’euros.
Però no només ha creat greus problemes en el campo, existeix un altre problema que afecta als humans: la tularèmia, una malaltia endèmica en la regió (l’any passat tan sòls es declarà un cas i l’ anterior sis) contagiada pels talpons.
S’ han diagnosticat uns 200 casos de contagi. Sòls disset es deuen al contacte directe amb els rosegadors, onze es produïren per passejar pel camp, nou s’ associen a feines pròpies d’ agricultors o jardiners i altres relacionats amb l’ exposició al medi ambient, i set més per l’ exposició i contacte amb l’alfals, la palla o el fem. Les picadures de caparra i d’altres insectes també la transmeten però només si aquests insectes han estat en contacte amb els rosegadors abans. La infecció no es contagia de persona a persona.
La tularèmia europea quasi no és mortífera, a diferència de la que es desenvolupa en Amèrica, però els afectats (depenent de la forma de contagi) poden patir forts dolors en las articulacions, febre, pústules en els ulls, taques roges, vòmits, tos amb sang i gran cansament que pot arribar a durar més d’ un mes. La culpa és del bacteri Francisella tularensis, que en l’organisme produeix aquests i altres malestars que es curen mitjançant antibiòtics. En la Conselleria de Salut destaquen que el 97% dels malalts s’ han curat o evolucionen favorablement. La resta són dos malalts que segueixen ingressats.
El problema continua en novembre. Els agricultors diuen que només hi ha que obrir els caus per veure que els talpons tenen ordi emmagatzemat, els quals gràcies a l’aigua de la pluja, ha germinat i els talpons tenen brots frescos en el rebost.
La Conselleria d’ Agricultura ha admès la dificultat d’ acabar amb el rosegador i segueix repartint ordi amb verí a tot aquell que el necessita. Amb desil·lusió confirmen que les mesures d’ emergència preses no han evitat la plaga en les vinyes i en els regadius, les pèrdues econòmiques són cada vegada majors com també segueix augmentant el nombre de malalts de tularèmia. El problema continua…
Bibliografia
-Notícies d’El País obtingudes a través d’Internet.
- CALVO, D., MOLINA, M.T. i SALVACHUA, J. 2005. Ciències de la Terra i el Medi Ambient-
2n DE Batxillerat. Editorial McGraw Hill. Madrid.
|
