Tauler Verd 
EMPREMTA ECOLÒGICA
Quant gasta Espanya? Cada espanyol consumeix tres vegades més del que l’entorn pot suportar. (EL MUNDO, 10/11/2007)
PILAR VIDAL ALCÓN 2º BCA (18/11/2007)
Els recursos naturals de la Terra no són il·limitats però vivim com si ho foren. I és que cada espanyol contamina i consumeix casi tres vegades més del que el nostre entorn natural és capaç de regenerar.
Aquesta és una de les conclusions extretes del primer informe sobre empremta ecològica dut a terme pel Ministeri de Medi Ambient i presentat durant unes jornades organitzades per la Fundació Biodiversitat. Però, ara bé, què és exactament l’empremta ecològica? Com és mesura l’impacte del nostre mode de vida amb el medi ambient?
El concepte d’empremta ecològica va ser ideat a mitjans dels 90 per a poder comparar de forma qualitativa els impactes de l’home amb el seu entorn, independentment del país d’origen o del lloc de residència. Es tracta, en definitiva, de calcular les hectàrees necessàries per a produir els recursos materials, alimentaris, hídrics i energètics que consumeix un ciutadà mitjà en un any. És una ferramenta molt útil per a conèixer l’estat real del planeta, allò que tenim i el que podem perdre si continuem devorant els recursos naturals a la velocitat actual.
Gràcies a l’empremta ecològica sabem que els espanyols no som autosuficients des del punt de vista ambiental i que consumim més recursos naturals dels que podem arribar a renovar. Així doncs ens veiem obligats a importar sostenibilitat d’altres països per tal de compensar el nostre dèficit ecològic. Hem de tenir en compte que els països desenvolupats són els més insostenibles ja que consumeixen el 80% de la capacitat de càrrega de tots els ecosistemes del planeta i són els responsables del 80% de la contaminació atmosfèrica.

Aquesta situació insostenible no es preveu que millore ni a curt ni a mig termini si no tot el contrari. Per al secretari general per al Territori i la Biodiversitat, Antoni Serrano “l’escenari previsible per a 2020 és similar a l’actual, i pot empitjorar encara més si no es prenen les mesures oportunes”.
La solució passa per complir amb les polítiques posades en marxa en matèria d’aigua, política forestal, lluita contra incendis i, sobre tot, amb els programes de reducció de les emissions dels gasos efecte hivernacle. Encara que, al cap i a la fi, seran els ciutadans i els agents socials i econòmics els qui tinguen l’ultima paraula.
Per tant, l’empremta ecològica és una forma senzilla i comprensible d’avaluar si el nostre consum actual de recursos és o no sostenible. El WWF (Fons mundial per a la Vida Silvestre) defineix empremta ecològica com una mesura de l’impacte ambiental total generat per una determinada població humana sobre el medi ambient. S’expressa per la quantitat d’àrea productiva, valorada en hectàrees de superfície terrestre, necessàries per a la producció de tots els residus generats i per tal que es desenvolupe la vegetació que seria necessària per absorbir tot el diòxid de carboni emès a l’atmosfera.
El valor mitjà anual de l’empremta ecològica a nivell mundial és de 2.3 hectàrees per habitant. Però el valor mitjà de la capacitat ecològica de la Terra és de 2.1 hectàrees per habitant i això significa que ja hem traspassat la capacitat de càrrega en 0.2 hectàrees per habitant.
En el Manual per fer minvar el canvi climàtic i sobre com adaptar-s’hi publicat per la plataforma X UN BON CLIMA podem observar-hi les dades següents. Al País Valencià, Ricardo Almenar, Emèrit Bono, Rafael Castelló, Maria Diago i Ernest Garcia han calculat l’empremta ecològica (7.2Ha, 2007) a l’informe La situació del País Valencià 2002 arribant a la conclusió que per respondre al nivell de consum i residus caldria un territori sis vegades superior al realment disponible.
Cal dir que la precisió matemàtica de l’empremta ecològica és escassa però resulta molt útil per fomentar la presa de consciència ciutadana sobre la necessitat respecte dels ecosistemes.
A part de l’empremta ecològica existeixen més indicadors per tal de fer estudis sobre l’estat dels ecosistemes, com per exemple: l’Índex del Planeta Vivent.
El WWF i el PNUMA (Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient) defineixen l’Índex del Planeta Vivent com un indicador de pressió sobre el medi ambient, que mesura el grau de pèrdua de la biodiversitat.
Els estudis realitzats des de 1970 fins a 1999, en tres dels ecosistemes terrestres més representatius ens van mostrar les següents taxes d’extinció:
- Els ecosistemes forestals mostren una taxa d’extinció d’un 12%.
- Els ecosistemes d’aigua dolça mostren una taxa d’extinció d’un 50%.
- Els ecosistemes marins mostren una taxa d’extinció del 35%.
L’Índex del Planeta Vivent es calcula pel valor mitjà dels tres percentatges anteriors; això suposa una taxa d’extinció del 32.33%, és a dir, d’aproximadament un terç del total d’espècies registrades.
L’empremta ecològica, per tant, ja es té en compte a l’hora de prendre decisions ambientals importants bé sigue a nivell polític o a nivell personal. El que vull dir amb això és que cadascú hauria de prendre consciència de la seva empremta ecològica i saber com afecta la seva conducta al medi. Com a dada global destaque que al territori espanyol consumim 6.39 Ha de mitjana per persona, 7.8 camps de futbol(8.000 metres quadrats) o quasi 126 camps de tenis (500 metres quadrats).
En l’actualitat gràcies a internet hi trobem un munt de pàgines que ens ajuden a calcular de forma general la nostra empremta ecològica com ara:
http://www.mycarbonfootprint.eu |