Geografia viscuda 
ITINERARI URBÀ
PER CASTELLÓ DE LA PLANA
L’alumnat
de Geografia de 2n de Batxillerat vam intentar comprendre l’evolució
urbanística de Castelló de la Plana, “in situ”, el passat 24 d’abril.
Amb
el plànol de la ciutat i la cambra fotogràfica ben a prop vam avançar per
l’entramat urbà, des del Parc Ribalta fins el Parc Rafalafena, passant pel casc
antic.
El Parc Ribalta, a l’eixample
burgés La
burgesia castellonenca de finals del s. XIX i principis del XX es convertí en
una classe ascendent gràcies al comerç de la taronja. I ho
demostrava amb les seues cases d’estil modernista.
 
Avui en dia ja no hi viuen famílies burgeses, conviuen jovenets i
jovenetes que hi troben peces tèxtils a bons preus. L’ús residencial ha estat
substituït per l’ús comercial.
La indústria ceràmica començà
també en aquest moment, a més les fàbriques de licors i conserves, de la
construcció, transport i fusta començaven a proliferar.
Per
vertebrar els centres urbans més dinàmics d’aleshores aparegué la Panderola al 1888, que unia Castelló de la Plana amb el Grau, Almassora, Vila-real, Borriana i Onda.
És
a dir, la idea actual del TVRCAS (Transport en Via Reservada de Castelló), que
serà el futur tròlei-bus de la Plana, no és més que una reedició
d’aquella Panderola, però ara modernitzada.
En
el casc antic vam poder pujar a EL
FADRÍ..
El
nom li ve per ser una torre exempta. I cal dir que la seua construcció es deu
als veïns de la ciutat, per la qual cosa té l’escut llaurat a la volta de pedra
del pis superior.
El campaner,
funcionari de l’ajuntament, va viure a la torre fins mitjans del segle XX.
Vam
ascendir, amb llanternes, per una llarguíssima escala de caragol, fins arribar a la Sala de les Campanes des d’on vam
tindre una fantàstica panoràmica de l’entramat urbà.
També
vam visitar la LLOTJA DEL CÀNEM, seu comercial construïda al s.XVII per
albergar el comerç del producte estrella fins l’arribada de la taronja: EL
CÀNEM.
Ben
a prop vam trobar parades de les famoses bici-cas, un sistema de lloguer de
bicicletes organitzat per l’Ajuntament , amb la finalitat de aconseguir una
ciutat més sostenible.
 
Eixint del centre pel c/Governador
Bermúdez de Castro, que ocupa l’espai de les antigues muralles de la ciutat,
vam arribar a una zona problemàtica per la contaminació acústica.
Ja a la perifèria, vam visitar un barri
que va nàixer a la postguerra, va agafar entitat als anys 60-70, amb la
construcció de vivendes de protecció oficial, i s’ha vertebrat i desenvolupat sense que apareguen
greus problemes d’integració de grups socials diferents: RAFALAFENA.
Les cases
unifamiliars del PAU LLEDÓ , i el desenvolupament en horitzontal
d’aquesta zona de la perifèria de la ciutat, va ser el punt final del
nostre itinerari, a partir del qual vam retornar cap al punt de partida.
Va ser un itinerari a la capital de la
província, a la nostra ciutat de referència, on la majoria continuarem els
nostres estudis.Vam descobrir indrets, vam parlar amb la seua gent dels
problemes de la ciutat i de les percepcions que tenen i tenim d’ella. Ens vam
acostar més a la seua evolució urbanística i d’aquesta manera, coneixent-la,
ens l’estimem més. |
